1900 - 1940: Les màquines basades en targetes perforades

El desenvolupament del coneixement i tecnologia de l'electricitat, el segle XVIII, va produir que durant el segle XIX comencessin a aparèixer les seves primeres aplicacions pràctiques en tots els camps. Així, per exemple, el 1.837, el desenvolupament per Morse de la telegrafia, revolucionaria el món de les comunicacions.

La utilització de l'electricitat va obrir les portes d'un nou camp d'aplicació, el del tractament automatitzat de la informació, que no havia estat possible fins llavors per manca d'una tecnologia de suport adequada.

A finals del S. XIX, als Estats Units, la problemàtica de realitzar amb eficiència i rapidesa el cens de la població, que en edicions anteriors arribat a trigar més de 10 anys en processar-se, va provocar que el 1.890 el govern dels Estats Units convoqués un concurs públic d'adquisició d'equipament tecnològic, que podria anomenar-se de “tecnologia mecanogràfica", per al procés automàtic de les dades del cens.

Herman Hollerith, que treballava a l'Oficina del cens, va treballar en la línia de desenvolupar aquesta tecnologia veient la lentitud del procés manual del cens del 1880. L'adopció de les targetes perforades com a tecnologia concreta la va fer, a suggeriment del seu cap, John Shaw Billings, influït per la visió dels tiquets perforats de tren on es perforaven caselles que definien característiques de la identitat del posseïdor del bitllet en el propi bitllet ("punch photograph").

Hollerith havia abans considerat la possibilitat de treballar amb una cinta continua de paper, però va veure que les fitxes tenien l'avantatge que podien classificar-se i ser sotmeses a diverses operacions per grups. Hollerith va fer una actuació pilot a la ciutat de Baltimore i va presentar el seu invent a l'exposició de Paris del 1 .889, on va obtenir una medalla d'or.

Hollerith va guanyar el concurs del cens, que va permetre la posta en pràctica i maduració d'una tècnica de procés de dades basada en un conjunt de màquines de procés de dades que incloïen:

- perforadores de targes perforades, per entrar les dades, (tecnologia que ja s'estava aplicant en el teler de Jacquard), que eren teclejades dues vegades per assegurar-ne la qualitat

- duplicadores, que permetien duplicar un determinat conjunt de fitxes

- classificadores, que permetien classificar les targes atenent a criteris determinats, per exemple l'edat de la persona a la que corresponia la tarja

- comptadores, que comptaven les targes d'un determinat tipus i n'imprimien el resultat

- tabuladores, que sumaven els continguts d'un determinat conjunt de fitxes, i més endavant s'hi var afegir d'altres possibilitats de càlcul

- impressores, per a la producció de resultats

i un ample conjunt de màquines complementàries que, utilitzades de forma sincronitzada permetien realitzar funcions de tractament i anàlisi de conjunts de dades importants.

Gràcies a aquest tipus de tecnologia va ser possible calcular - en 6 setmanes — que la població dels EEUU eren 62.622.250 habitants, xifra que va provocar una decepció, ja que hom creia que eren 75 milions, i fins i tot va fer que els detractors de la tecnologia diguessin que aquesta no proporcionava resultats fiables. La realitat va ser que el nou cens es va realitzar de forma més ràpida, més fiable, i amb un estalvi de 5 milions de dòlars.

Aquesta tecnologia va actuar de locomotora econòmico - social en el seu temps i va constituir la precursora de la informàtica moderna, ja que va crear consciència d'un ample camp de possibilitats d'actuació en què a causa les limitacions de la tecnologia, no es podien desenvolupar solucions realment adequades.

En efecte, la “tecnologia mecanogràfica” va obrir la possibilitat d'introduir, classificar i analitzar elementalment amples quantitats de dades, però va fer més paleses les limitacions de les possibilitats de realització de càlculs i tractaments o processos i emmagatzemament de la informació de naturalesa més complexa.

Així les primeres empreses que es van formar en aquesta època, van resultar l'embrió de les futures grans empreses que van iniciar la indústria informàtica pròpiament dita.

Hollerith va fundar el 1.896 la Tabulating Machine Company, que a través de diverses fusions i absorcions, va esdevenir CTR el 1.911.

El 1.914, Thomas Watson, que havia treballat a NCR, va esdevenir director general de CTR, i el 1.924 li va canvíar el nom per IBM (lnternational Business Machines). IBM desenvoluparia i comercialitzaria en modalitat de lloguer sistemes de suport a l'administració de les empreses basats en l'ús de targetes perforades.

En aquest àmbit, una empresa competidora va ser Remington Rand, empresa que va néixer de la fusió d'una empresa productora d'armes i màquines d'escriure, Remington, i una altra de les empreses pioneres en tractament de la informació, Powers Accounting Machine Company, fundada per James Powers, que s'havia constituït des de ben aviat en un competidor de Hollerith. Més endavant, els anys 50, Remington Rand, ja en el moment del naixement de la informàtica pròpiament dita, integraria una altra empresa pionera, Eckert–Mauchly Computer Corporation, i donaria lloc a Sperry Rand UNIVAC.

El 1.987 Sperry es fusionaria amb Burroughs, empresa fundada per W. S. Burroughs, un empleat de banca retirat per raons de salut, que a finals del segle XIX havia desenvolupat les primeres sumadores amb una impressora verament pràctica incorporada.

Els anys 30, IBM lideraria aquesta indústria, desenvolupant la sèrie 400, molt sofisticada i exitosa, que li va permetre passar adequadament pels anys de la "Gran Depressió", i, tot seguit, respondre amb gran efectivitat als anys de recuperació impulsats per Roosevelt.

Els sistemes basats en targes perforades van agafar una gran embranzida a partir dels anys 30, en que es van desenvolupar "grans sistemes". Un exemple d'equip de gran èxit va ser l'IBM 601, que era capaç de calcular multiplicacions i d'altres operacions aritmètiques a partir dels operands que figuraven a les targes amb què treballava. Els seus usuaris serien, en el futur, els primers usuaris dels ordinadors.

Aquesta tecnologia va suposar un gran impuls a la gestió de les empreses, que va
possibilitar, el 1935, la creació de la seguretat social als Estats Units.

L'ús d'aquesta tecnologia va tenir lloc sota una dinàmica de progrés tecnològic constant, encara que sempre dins dels paràmetres de l'enginyeria, sense comportar revolucions científiques o tecnològiques.

Els anys 30-40 es va anar produint una integracìó entre les tecnologies de les targetes perforades i les calculadores, amb sistemes basats en tecnologia electromecànica, utilitzant relés; encara que els darrers anys es va utilitzar l'electrònica. Els sistemes basats en targetes perforades s'utilitzarien també per realitzar càlculs de taules matemàtiques. Així, a iniciativa de l’anglès Leslie John Comrie, es van perforar les dades corresponents a les “taules de la lluna” del famós astrònom E. W. Brown, de la Universitat de Harvard, i es van poder produir en 7 mesos taules del Nautical Almanac, que amb les tècniques convencionals (càlcul humà) haguessin precisat 20 anys.

Un exemple de la integració de les tècniques de càlcul i els sistemes basats en targetes perforades van ser els "Card Programmed Calculators" (Caculadors programats per targetes). Eren màquines a mig camí entre les calculadores i els ordinadors, ja que permetien realitzar seqüències d'operacions aritmètiques, indicades des de fitxes perforades, sense la potència i flexibilitat d'un veritable ordinador. En el seu moment van tenir èxit ja que el seu preu era econòmic comparat amb el preu d'un veritable ordinador.

Les màquines basades en targetes perforades van anar evolucionant i acostant-se més al concepte d'ordinador. Com exemple d'evolució, tenim que a partir de l'IBM 601 (1.935) es va donar lloc a l'IBM 603 (1946), la primera que utilitzava tubs de buit per calcular, o la sèrie 604-605, que va constituir un èxit comercial fins la meitat de la dècada dels 50.

A Europa van aparèixer el grup ICT, que més endavant esdevindria ICL; i Bull, que deu el seu nom a l'enginyer noruec Frederik Rosing Bull, que va inventar un tabulador original.