EGIPTE - L'ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

La civilització egípcia és l’exemple de civilització homogènia de més llarga durada. Va iniciar-se cap el 3.000 aC, i va perllongar-se, d’una o altra manera, fins el 383 dC (cronologia egípcia).

Egipte es configura com una vall allargada i estreta al voltant d’un riu, el Nil, que la rega i li dóna prosperitat. Envoltat per deserts i mar, Egipte es manté íntegre i relativament aïllat dels seus voltants, amb una cultura pròpia i consolidada, que els pocs invasors que va tenir van adoptar i respectar.

El riu Nil tenia un cicle anual de crescudes que va obligar als egipcis a organitzar-se al voltant de les mateixes. El coneixement del cicle anual del comportament del riu i la capacitat de control de les crescudes, a través de l’establiment del corresponent calendari, van donar lloc a la creació de la monarquia (“faraons”) i la classe sacerdotal que seria el centre de la vida egípcia.

La creació del mite de la immortalitat dels faraons, perpetuat en les piràmides i resta d’obres colossals, va reforçar l’autoritat del monarca, amb diversos daltabaixos tot al llarg de la història d’aquesta civilització. L’escriptura va néixer per reforçar aquesta autoritat sagrada. D’aquí ve el seu nom de jeroglífics (“signes sagrats”).

Les troballes d’escriptura més antigues es remunten a abans del 3.000 aC, en una tomba d’Abydos. Aquesta escriptura, es va consolidar els anys següents, i va donar lloc a l’escriptura jeroglífica, ideogràfica, amb prop de 3.000 signes, dels quals uns 800 eren els d’utilització més freqüent.

La complexitat d’aquesta escriptura, utilitzada de forma primordial per suport al culte del faraó i dels deus egipcis, feia que el seu coneixement fos molt reduït i limitat als sacerdots i als escribes, que tenien posicions socials preeminents en la societat. Tot i això, les inscripcions jeroglífiques fetes en llocs públics, artístiques com eren, impressionaven el poble per la seva majestuositat.

Egipte disposava de la planta del papir, que a través d’un tractament adequat, permetia donar lloc a fulls en els quals era possible escriure, amb la utilització de plomes de jonc i tinta; alternativament a la utilització d’altres mitjans més pesats com la pedra, el fang o la fusta.

La freqüent utilització de l’escriptura, propiciada a més per un suport adequat com el papir, va produir, ja a partir del període anomenat “Regne antic” (2686-2181 aC) l’aparició de l’escriptura hieràtica, variant abreviada de la jeroglífica cursiva. Aquesta aparició va coincidir i coexistir amb una progressiva fonetització de l’escriptura, de forma que l’escriptura egípcia va constar d’una combinació d’elements ideogràfics, logogràfics i fonètics.

Seria força més endavant, a partir del Segle VII aC, que apareixeria l’escriptura demòtica. És una forma encara més abreviada i simplificada de l’escriptura egípcia, que pot considerar-se un intermedi entre l’antiga escriptura egípcia i l’alfabet copte, que apareixeria durant el període helenístic, a partir del 332 aC.

L’alfabet copte, que es composa de les 24 lletres gregues i 6 més per representar sons propis egipcis, es va utilitzar a Egipte a partir de la cultura grega, en l’època helenística / ptolemaica, coexistint amb el demòtic, fins l’entrada de l’àrab, el Segle VII dC. Notem que l’escriptura pròpiament egípcia no va evolucionar mai cap a una escriptura pròpiament alfabètica, a causa de la inèrcia provocada per una tradició mil·lenària.

Tot i que els darrers segles, els egipcis van estar governats per altres cultures (Assiris i perses a partir del S VII aC; Grecs a partir del 332 aC; romans a partir del 30 aC), aquestes cultures van ser tolerants amb la cultura egípcia, seguint-se practicant la religió, i utilitzant, en algun nivell les velles escriptures. Va ser amb l’adopció del cristianisme i prohibició dels cultes pagans que es va deixar de practicar i conèixer l’escriptura jeroglífica, de manera que la darrera escriptura jeroglífica coneguda data del 394 dC a Filé.

D’aquesta manera, el coneixement de l’escriptura jeroglífica es va perdre, i va passar a ser una gran desconeguda. Tot i que a partir del Renaixement es va tornar a despertar l'interès sobre el seu significat, no va ser fins el descobriment de la pedra Rosetta per les tropes i Napoleon, que contenia el mateix text en escriptures jeroglífica/hieràtica, demòtica i copta, que va permetre a Champollion dur-ne a terme el desxiframent.

Podem prendre contacte amb aquesta cultura visitant Egipte, o les seccions de cultura egípcia dels principals museus del món (Britànic, Louvre, Berlin, Torí, ...). A Barcelona, el museu egipci ens proporciona una magnífica oportunitat d'aprofundir en el coneixement d'aquest camp.